Ahir em van comunicar que havia quedat en segona posició al PhotoDALICATESSEN 2012 la qual cosa no cal dir que em va alegrar molt. Fa temps que dic que si s’organitza alguna cosa cultural a la ciutat (ni que sigui un concurs) cal participar-hi, al darrera sempre hi ha gent que hi esmerça temps i esforç i és de justícia recolzar-ho ni que sigui amb la presència i fent-ne difusió, i si a més a més rasques alguna cosa, tot això de més que un s’emporta.

De maneres de presentar-se a un concurs n’hi ha diverses, la més fàcil, tirar d’arxiu, i no la puc pas criticar gaire perquè entraria en un conflicte de coherència amb mi mateix. Confesso que en moltes ocasions he aplicat aquesta estratègia, però en aquest cas no, per tant estic més satisfet que de costum quan “guanyo” algun concurs.

Aquest cop la intenció era jugar una mica i fer una picada d’ull a un dels conceptes que hi ha al darrera d’un dels quadres  més coneguts de Dalí, com és la relativitat del temps, l’angoixa humana per controlar una cosa impossible, i que es plasma en certa manera en el quadre dels rellotges tous (en realitat aquell quadre es titula “La persistència de la memòria“).  I què millor per jugar una mica amb aquest concepte que una “llarga exposició”, i adornar-ho amb la figura jo penso que “eterna” de Dalí ?  Doncs això.

Bé, no vull passar pel que no sóc ni passar-me de pseudo profund és a dir que paro aquí de xerrar, però no sense abans dir que la foto (d’en Juan Carlos Casado) que ha guanyat la trobo fabulosa.

La meva, és aquesta:

Figueres | juny 2012